Bloc de reflexió i xerrameca amb els alumnes de batxillerat artístic de l'INS Jaume I de Salou. Promoció 2011-2013. Els vídeos i les imatges que s’utilitzen en aquest bloc són d´ús pedagògic i sense ànim de lucre. En el moment que se’ns demani retirar-los, ho farem immediatament.
Fa dies que els alumnes de Cultura Audiovisual estan treballant en un petit projecte audiovisual que forma part d'una proposta de la matèria d'Arts escèniques i de Cultura Audiovisual.
En un primer moment van haver de pensar la idea i discutir-la entre tots els membres del grup per aportar punts de vista diferents. Això sí, es van posar d'acord en treballar el tema de l'amor en totes les seves vessants.
En aquest primer vídeo els podeu veure començant amb el projecte i iniciant el que serà l'Storyboard del seu muntatge audiovisual.
Una altra de les pel·lícules que tenen inspiració en Metròpolis d'en Fritz Lang és Gattaca.
Veureu que a més de tenir una estètica futurista, els obrers al igual que en Metròpolis són una massa uniforme, tan sol un nombre que forma part d'un tot per a que una societat millor, genèticament parlant o com en la pel·lícula d'en Lang, una classe social rica que manté explotada a la classe obrera ja que és de segona categoria.
Tenim molts punts en comú en ambdos films a part de l'estètica futurista i de la selecció aritificial d'aquells que són considerats com a vàlids.
Marcus, Trina i Mac. Teague són els protagonistes d'aquesta història.
En Mac. Teague deixa de treballar de miner i comença a exercir de dentista sense llicència. Es casarà amb Trina la qual desitja des de fa temps.
Trina havia sigut nòvia d'en Marcus però aquest la va deixar. Quan el seu amic es casa amb Trina el desig de poseïr-la es fa encara més fort.
En aquesta li toquen a la loteria més de 5.000 dolars i el que comença sent una dona tendre i dèbil acava convertin-se en una egoísta i avariciosa persona que només pensa en els diners.
En el film es pot veure aquesta degradació tant física com psicològica de la dona que acabarà tenint urpes en comtes de mans de la degradació física que pateix degut als diners.
Al seu marit no li interessen els seus diners sinó estar amb ella. Ella li repugna la vida amb el seu marit i l'aguanta perquè aquest només fa que incrementar-li la seva fortuna.
Per altra banda tenim a en Marcus, ésser egoísta i ambiciós que pensa que la fortuna que li va tocar a en Trina hauria de ser seva ja que abans havien estat nòvis. Per aquesta raó denuncia al seu amic en Mac. Teague per exercir de dentista sense llicència. Aquest perd la feina i es llença a la beguda desesperadament.
Tot i els diners de la seva dona, d'en Trina, la situació no millora, ja que és tan egoísta que és incapaç de gastar els diners que tant acuradament ha estat recollint durant tant de temps.
Comencen aquí els mals tractaments d'en Mac. Teague cap a la seva dona i aquí la història passa a ser brutal i fosca.
Durant tota la pel·lícula en Mac Teague ha viscut supeditat a l'avaricia de la seva dona que ara, degut a l'alcohol i recorrent a la violència, exigeix els diners per poder continuar bevent.
Al final s'acacabant separant. Tot i els intents del marit per reconciliar-se, Trina només pensa en els diners. Fins i tot exerceix de fregona per no gastar res del que ha acumulat.
Degut a ser rebutjat i en un atac d'enoig mata a la seva dona i fuig al desert amb els seus diners.
En Marcus, igual d'àvar que na Trina, el persegueix i l'acaba atrapant. En la lluita final, Mac. Teague mata a en Marcus però queden lligats per unes esposes i no es poden deslliurar pel que quedaran sepultats en el desert juntament amb els diners.
La pel·lícula va de la convivència en un camp de concentració a Alemanya de presoners principalment francesos amb els seus empresonadors. Amb un toc d'humor i un aire lúdic, en Jean Renoir ens parla dels grans problemes universals dels homes a través del fons de la 1a G.M.
Els empresonats i els seus carcelers establexien unes relacions en un toc d'humor que li van ser molt criticades en el seu temps al director.
La pel•lícula també planteja la problemàtica de la classe obrera. El treball com alienació de l’individu, en una de les tesis bàsiques de la ideologia comunista i de la lluita de classes. La massa inconnexa, subordinada, sense gens de consciència grupal, sobretot en el canvi de torn i descens mitjançant l’ascensor a l’ infern.
Poc després Chaplin recuperarà el concepte d’alienació i en clau còmica el re inventa des dramatitzant però amb la mateixa càrrega crítica que en Metròpolis. En el film, Temps moderns del 1936, la massa borregada acudeix al treball on un simple moviment com és el d’apretar unes rosques dóna sentit de ple a la caricaturització sistemàtica.
Un altre punt en comú entre l’obra d’en Lang i Chaplin és amb la figura del Gran Germà, personificació de la repressió institucionalitzada de la vigilància i del poder que tot ho sap i tot ho veu.
Trobem una relació actual en el programa de Telecinco, el Gran Hermano, on un grup de joves representatius de la societat, diuen, conviuen sota uns ulls que els miren durant tot el dia, nosaltres, els espectadors. Fins i tot, el logotip del concurs és un gran ull que tot ho veu.
L’obra mestra de Lang pren per argument la novel·la de la
seva dona, Thea von Harbou, per aquell temps guionista habitual de l’obra del
realitzador. Fruit d’aquesta col·laboració obtenim un treball d’extraordinària
modernitat visual. La seva influència en Blade Runner de Ridley Scott de 1982
és evident, que contrasta amb un gran tradicionalisme en el pla ideològic.
En ambdues pel·lícules es pot veure una ciutat fantàsticament del futur. En Metròpolis estem parlant del 2026 i en Blade Runner estem parlant del 2019.
Diuen que Ridley Scott es va inspirar en Metròpolis per representar la seva ciutat futurista.
Les
rígides jerarquies de Metròpolis es volen solucionar amb bona voluntat. Entre
el cervell i la mà ha de triomfar el cor. El que es tradueix en una crida a la
calma obrera, l’enteniment idíl·lic entre l’explotat i l’explotador. L’amor
fraternal davant la desigualtat.
Fotograma de la pel·lícula on es veu a Maria convertida en Futura
La
pel·lícula està ambientada en el futur. En aquest futur els éssers humans només
poden ser de dues classes: els pensadors i els treballadors. Ambdós grups són
indispensable i es complementen, però viuen separats en una societat
aparentment perfecta.
Freder,
un pensador i fill del governador Johhan Frederman, decideix seguir a una bella
dona i viatja al subsòl. Allà arribar a agafar-la, es coneixen i s’enamoren.
Ella és Maria, una treballador que li obra els ulls a la realitat, descobrint l’explotació
que els està destruint.
Al
mateix temps el governador descobreix aquesta situació tant incòmoda i decideix
desfer-se de Maria. Així que decideix raptar-la i li encarrega a un científic
la creació d’un androide clonat a partir d’ella. Es dirà Futura.
El
governador l’envia al subsòl per a causar confusió entre els rebels amb idees
semblants a les de Maria. Però malauradament Futura entra en conflicte amb les
ordres programades pel científic i els ideals de Maria, així que decideix
iniciar una rebel·lió entre els treballadors.
És
una pel·lícula precursora dels temes apocalíptics i el col·lapse de la
civilització. En aquest cas degut a l’explotació pels rics dels robotitzats
obrers.
Nosferatum
és una adaptació velada d’en Dràcula d’en Bram Stoker però en Murnau no al
poder aconseguir els drets va canviar lleugerament
l’argument i els noms dels principals personatges.
Thomas
Hutter és un treballador d’una companyia immobiliària en Wismar, Alemanya on
viu amb la seva recent dona. Un dia el seu cap Knock rep una carta escrita amb
uns símbols estranys que reconeix com del comte d’Orloc, qui desitja comprar
una casa a Wismar. Knock envia al seu treballador, en Hutter, cap els Càrpats
per ultimar els aspectes de la compra. Així que en Hutter deixa a la seva dona
Ellen a casa del seu amic Harding i se’n va de viatge.
El
comte decideix viatjar a la ciutat enamorat de la imatge de la dona d’en Hutter
i allà on va llaura la mort i la peste. Ellen llegeix el llibre que el seu
marit portava quan va anar de viatge on s’explica que només si una dona de cor
pur es lliura al vampir aquest morirà. Ellen es lliura al vampir abans de que
canti el gall i el vampir mora en un núvol de pols i juntament amb ell la plaga
que havia envaït la ciutat.
Ellen esperant en la platja al seu estimat, però realment tothom sap a qui està esperant realment, rodejada de mort.
