dimecres, 29 de febrer del 2012

Les llimones del llimoner del Pep

Aquests dibuixos encenten una petita sèrie de dibuixos que farem d'objectes del natural amb diferents tècniques. Aquests en concret estan realitzats amb aquarel·la i després ombrejats amb el llapis 2B o 6B. Es tractava de fer un dibuix hiperealista utilitzant la tècnica demanada.

Italo Garrido, 18 x 25 cm. Aquarel.la i llapis B

Azara Rodríguez, 18 x 25 cm. Aquarel.la i llapis B.

Èlia Alegret, 18 x 25 cm. Aquarel.la i llapis B.

Manel Estrems, 18 x 25 cm. Aquarel.la i llapis B.

Ferran Rodríguez, 18 x 25 cm. Aquarel.la i llapis B.

Ricardo Blanco, 18 x 25 cm. Aquarel.la i llapis B.

Alicia Mateos, 18 x 25 cm. Aquarel.la i llapis B.


Katsiaryna Asheichyk, 18 x 25 cm. Aquarel.la i llapis B.

Raquel Vázquez, 18 x 25 cm. Aquarel.la i llapis B.

diumenge, 26 de febrer del 2012

dimarts, 21 de febrer del 2012

Pinsà al Claustre

Aquests dies de tant de fred he posat al claustre una mica de mill per als ocellets perquè no els deu ser gens fàcil de trobar menjar i n'han vingut un munt... Són difícils de fotografiar ja que al mínim moviment s'escapen volant, però he pogut fer una fotografia dolenta d'un d'ells...
En el nostre claustre apareixen garses, estornells, merles, pinsans com el de la fotografia, mallerengues blaves (uns ocells amb el pit groc i el llom blau cel..., espectaculars), pit-rojos (amb el pit completament taronja), pardals comuns i d'altres que de ben segur se escapen als meus ulls... A veure si un dia us hi fixeu i gaudiu dels colors i les formes que tenen...

Pinsà. És com un pardal de mida però té dues taquetes blanques al llom. Les veieu?

divendres, 17 de febrer del 2012

Carnaval a classe

Avui han arribat a classe alguns alumnes disfressats... M'agrada veure aquest esclat de creació ja que, com diu en Rémi Gaillard, no importa qui sinó el què.
Gràcies per aquests actes sensibles i diferenciadors que us fan tan interessants i especials. Que ningú us digui el contrari!

Katsiaryna pintant la llimona a classe


L'Italo també ens arriba a classe amb barret
La Raquel ve espectacular... com sempre


Hem trobat a faltar la Jessica Lin que sempre s'apunta en aquestes manifestacions espontànies de disfresses... Recupera't aviat!

La resta de la classe treballa impassible davant d'aquestes manifestacions...









La trama a les vostres cares

Setmana del 7 al 10 de febrer de 2012
Penjo els vostres dibuixos fets amb trames i amb tinta xinesa. Està bé que mireu els vostres dibuixos a través de la pantalla per veure els vostres errors i a part, podeu mirar els dibuixos dels vostres companys i aprendre com treballen ells amb la tècnica escollida.
N'hi ha, ho haig de dir, que m'han sobtat agradablement i n''hi ha que he trobat a faltar i en alguns he notat que ni m'han fet ni cas...si demanem trames, s'ha de fer el dibuix amb trames...eh, Manel?
Aquells que pensin que no els ha sortit gaire bé, no patiu. Simplement és un exercici més i esteu aprenent... ho recordeu, no?



Dibuix d'en Ferran Rodríguez, tinta xinesa, 36 x 50 cm



Dibuix d'en Manel Estrems, tinta xinesa, 36 x 50 cm

Dibuix d'en Ricardo Blanco, tinta xinesa, 36 x 50 cm

Dibuix de l'Alba Petra, tinta xinesa sobre paper Ingres.
Dibuix d'Azara Rodríguez, tinta xinesa sobre paper Ingres.
Dibuix de Clara Moreno, tinta xinesa sobre paper Ingres.
Dibuix d'Alicia Mateos, tinta xinesa sobre paper Ingres.
Dibuix d'Èlia Alegret, tinta xinesa sobre paper Ingres.
Dibuix de Jennifer Vico, tinta xinesa sobre paper Ingres.
Dibuix de Lia Naya, tinta xinesa sobre paper Ingres.
Dibuix de Paula Abad, tinta xinesa sobre paper Ingres.
Dibuix de Raquel Vázquez, tinta xinesa sobre paper Ingres.
Dibuix de Laura Vasquez, tinta xinesa sobre paper Ingres.
Dibuix de Katsiaryna Asheichyk, tinta xinesa sobre paper Ingres.
Dibuix de la Laia Hernández, tinta xinea i nogalina, DIN-A4

















dilluns, 13 de febrer del 2012

El sol del membrillo d'en Víctor Erice

Ja que veurem aquesta pel·lícula a classe, o com a mínim un fragment, us passo algun enllaç del Youtube on es pot veure algun fragment d'aquesta.
Ja hem comentat a classe el rigor i la disciplina amb que pintar el pintor Antonio López, hiperealista que pinta utilitzant el temps com fa dos cents anys, sense presa però sense pausa.
És interessant veure com treballa però també ens planteja si en aquests temps on passa tot tant ràpid té o no sentit passar-se tants dies, inclús mesos per dibuixar uns codonys que fins i tot maduren degut al pas del temps, inevitable.
Interessant, si més no.






També us he posat una retrospectiva que li van fer al Museu Thyssen.

divendres, 10 de febrer del 2012

Exposició d'en Ferran Adrià al Palau Bofarull de Barcelona

L'univers creatiu de Ferran Adrià


El Palau Robert descobreix l’univers creatiu de Ferran Adrià

fa_article5

L’exposició “Ferran Adrià i elBulli. Risc, llibertat i creativitat” descobreix l’univers creatiu, el talent i tota la capacitat d’innovar que Ferran Adrià, el cuiner més influent de finals del segle XX i principis del XXI, ha aplicat en la gastronomia. La mostra, produïda per la Generalitat, es pot visitar del 2 de febrer de 2012 al 3 de febrer de 2013, a la Sala 3 del Palau Robert de Barcelona.
Ferran Adrià ha esdevingut, amb el pas dels anys, una icona de la gastronomia mundial. La tasca feta des d’elBulli, considerat el millor restaurant del món durant cinc anys consecutius, ha merescut el reconeixement mundial i ha marcat el camí de la cuina del futur. Els noms de Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià i de tot l’equip creatiu d’elBulli s’associen amb valors com ara la reflexió, el talent, la innovació, el lideratge, el treball en equip, l’obra ben feta, la internacionalització i la solidaritat. Una feina que va més enllà de l’àmbit estrictament gastronòmic i n’abasta altres com l’art i la tecnologia.
La mostra arriba després que elBulli tanqués les portes al juliol per reinventar-se en elBullifoundation, centre d’experimentació i d’innovació gastronòmica que difondrà les seves creacions per Internet a partir del 2014.
L’exposició la produeix la Generalitat, amb el patrocini d’Estrella Damm, “la Caixa” i Telefónica,  i amb  la col·laboració de Casa Tarradellas. El Palau Robert, amb aquesta fórmula, suma esforços entre els sectors públics i privats per tirar endavant projectes expositius ambiciosos com aquest,  de gran ressò internacional.

Joc d'agudesa visual

Mireu que he trobat! Un joc d'agudesa visual...jo en una primera partida he tret 2879 punts!!!
Mireu els ocells i el número que surt associat amb l'ocell i després clikeu on creieu que estava situat l'ocell i quin número sortia associat!
Us anirà molt bé per aguditzar, valga'm la redundància, l'agudes visual!
A jugar!!!!

http://www.lumosity.com/brain-games/attention-games/eagle-eye

El cuiner, el lladre, la seva dona i el seu amant

El divendres passat van fer aquesta pel·lícula en una cadena de televisió on només passen pel·lícules. Vaig recomanar-la als meus alumnes ja que és una petita joia del cinema. Només visualment ja és un gaudi constant.
Els vaig recomanar de mirar-la perquè el seu director, en Peter Greeneway, és un director de cinema que a més és un artista plàstic i les seves obres són com composicions visuals plenes de poesia.
A més a més, l'argument de la pel·lícula no és gens convencional i, acompanyada de la banda sonora d'en Michael Nayman, la cosa ja acaba de ser apoteòsica.
Heu vist els canvis de colors i vestuari segons canvia d'ambient? Espectacular!
Bé, a tots aquells que la van veure i tenen ganes de conèixer més d'aquest director us escric d'altres títols perquè mireu més cinema i del bo!
Aquí van:
Les cataractes, de 1980
El contracte del dibuixant, 1982
El ventre de l'arquitecte, 1987
Zoo s'escriu amb Z i dos O, 1985
Conspiració de dones, 1988
El cuiner, el lladre, la seva dona i el seu amant, 1989
The pillow book (Llibre de capcelera), 1996
The Prospero's book, 1991
Ronda de nit, 2007

Una adreça on es parla del seu cinema i de les seves pel·lícules pertanyent a la UPC de Barcelona

http://bibliotecnica.upc.es/cinemaiarquitectura/Cinema/DIRECTORS/GREENAWAY.htm

I per si no trobeu aquestes pel·lícules fàcilment, us vull dir que a la Biblioteca pública de Reus, Xavier Amorós, trobareu El contracte del dibuixant, Zoo i em sembla que El cuiner, el lladre, la seva dona i el seu amant.
De totes maneres, jo us passaré El contracte del Dibuixant perquè té a veure amb la nostra matèria de Dibuix Artístic. Ja veureu perquè.

Al Youtube trobareu fragments d'aquestes pel·lícules també! I una entrevista la mar d'interessant! Mireu-la!









Un trailer d'en Ronda de nit... heu vist quina llum té la ple·lícula? No us recorda als quadres dels pintors holandesos del segle XVII????

dijous, 9 de febrer del 2012

És hora de canviar?

Mirant als meus alumnes com dibuixen una composició feta a base de llaunes penso si no és hora de canviar. Fem els dibuixos de la mateixa manera que fa cents d'anys i reflexiono si el saber mirar, el saber agafar el llapis, mesurar prenent mides fixant-nos en la proporció dels objectes, el traç, les línies compositives...ens poden ajudar d'alguna forma i penso que potser no és la manera. 
Últimament  llegeixo que el model d'escola que tenim no concorda amb els temps que vivim, en Jordi Soler aquets diumenge a El País feia una reflexió referint-se als valors que tenim com a societat i que potser aquests han de canviar. I no és potser, sinó que sí han de canviar. I posava l'exemple dels nostres pares que volíen i volem tenir un pis de propietat i tenir un pis de lloguer estava mal vist i ara veiem que aquest tenir un pis significa estar ofegat amb una hipoteca de per vida amb la impossibilitat que comporta poder-te moure o marxar a viure d'altres experiències en d'altres llocs...doncs penso que amb l'escola és el mateix.
No tinc la solució, evidentment ni la veritat absoluta... però em plantejo si té alguna mena de sentit aquests ensenyaments de la manera que estan plantejats, amb cents d'anys de tradició i sense adaptar-se al seu temps.
Per suposat que és important que els meus alumnes sapiguin mirar i observar i cultivar aquesta sensibilitat que els farà percebre les coses de manera diferent a la resta de la societat i que portarn, alguns, com un llast pesat perquè de vegades vindrà acompanayt d' incomprensió. Segur que ja els hi passa, però potser els farà ser millors persones i amb un sentiment vers les coses que els farà crèixer i tenir sensacions i experiències que molts d'altres no tindran...però encara penso si amb aquest model d'ensenyament academicista es pot aconseguir....
Bombardejo amb d'altres coses perquè no tinguin només aquest model, però es fa difícil quan a l'hora d'examinar-se només se'ls puntua aquesta capacitat de saber fer i de conèixer.
Espero fer-ho bé i plantejar-los d'altres idees que no estiguin en el dibuix figuratiu i de la còpia del natural. 
Em plantejo si no és el moment d'anar introduïnt algun canvi...de moment, només reflexions que potser ja és molt. Per algun lloc s'havia de començar.
Penso, doncs, dono gràcies, existeixo.

Fotografies dels meus alumnes dibuixant unes llaunes amb carbonet treballant les ombres.