És hora de canviar?

Mirant als meus alumnes com dibuixen una composició feta a base de llaunes penso si no és hora de canviar. Fem els dibuixos de la mateixa manera que fa cents d'anys i reflexiono si el saber mirar, el saber agafar el llapis, mesurar prenent mides fixant-nos en la proporció dels objectes, el traç, les línies compositives...ens poden ajudar d'alguna forma i penso que potser no és la manera. 

Últimament  llegeixo que el model d'escola que tenim no concorda amb els temps que vivim, en Jordi Soler aquets diumenge a El País feia una reflexió referint-se als valors que tenim com a societat i que potser aquests han de canviar. I no és potser, sinó que sí han de canviar. I posava l'exemple dels nostres pares que volíen i volem tenir un pis de propietat i tenir un pis de lloguer estava mal vist i ara veiem que aquest tenir un pis significa estar ofegat amb una hipoteca de per vida amb la impossibilitat que comporta poder-te moure o marxar a viure d'altres experiències en d'altres llocs...doncs penso que amb l'escola és el mateix.

No tinc la solució, evidentment ni la veritat absoluta... però em plantejo si té alguna mena de sentit aquests ensenyaments de la manera que estan plantejats, amb cents d'anys de tradició i sense adaptar-se al seu temps.

Per suposat que és important que els meus alumnes sapiguin mirar i observar i cultivar aquesta sensibilitat que els farà percebre les coses de manera diferent a la resta de la societat i que portarn, alguns, com un llast pesat perquè de vegades vindrà acompanayt d' incomprensió. Segur que ja els hi passa, però potser els farà ser millors persones i amb un sentiment vers les coses que els farà crèixer i tenir sensacions i experiències que molts d'altres no tindran...però encara penso si amb aquest model d'ensenyament academicista es pot aconseguir....

Bombardejo amb d'altres coses perquè no tinguin només aquest model, però es fa difícil quan a l'hora d'examinar-se només se'ls puntua aquesta capacitat de saber fer i de conèixer.

Espero fer-ho bé i plantejar-los d'altres idees que no estiguin en el dibuix figuratiu i de la còpia del natural. 

Em plantejo si no és el moment d'anar introduïnt algun canvi...de moment, només reflexions que potser ja és molt. Per algun lloc s'havia de començar.

Penso, doncs, dono gràcies, existeixo.

Fotografies dels meus alumnes dibuixant unes llaunes amb carbonet treballant les ombres.