Benvolguts/des, s'acaben les vacances i comença una altra tongada de feina. No respon al trimestre natural, però sembla el començament del segon i més llarg trimestre.
Aquestes vacances acostumen a moure molts sentiments, excitació, melangia i d'altres que, quan sigueu més grans, veureu que no són ni tan macos, ni tan ideals ni tan perfectes com ens semblaven de joves. Però això és una altra història i potser sou dels afortunats que gaudiu d'una família normal, com les de la tele, i que s'estimeu, tot i tenint diferències, que sempre hi són. O potser sou de la gran majoria on les families no s'entenen, hi ha enveges, mals rotllos, actes desagradables que, en aquests dies, encara s'evindencien més. Sigui com sigui i tingueu la sort o la desgràcia de tenir la família que tingueu, us volia encoratjar a continuar treballant i intentar assaborir el que són els vostres estudis. És una etapa de formació que recordareu amb gran "carinyu" i en la qual aprendreu moltes coses que després especialitzareu o millorareu, però que formaran part de la vostra sòlida base.
N'hi ha molts de vosaltres a qui les coses no us han sortit tal i com pensàveu, alguns per descuit d'altres per falta de treball i droperia. Em perdonareu si faig servir aquesta paraula, però en molts casos és així. Podríeu haver treballat més del que ho heu fet i molts cops aquests treballs són "treballs" que us haurien de motivar i agradar. Fins i tot, l'ideal fora que els féssiu per iniciativa pròpia i que me`ls portèssiu com quan em voleu ensenyar el vostre col·lega que fa performances o el vostre xicot que canta en un grup.
Ara és hora de posar-se les piles, de donar una superempenta a la feina de començament de curs i de continuar amb més ganes que mai. Els temps no ens acompanyen. Sembla ser que el malestar i el desencís ens rodegen per tots costats i ens fan desanimar, però en aquests moments d'estar a classe, de treure les pintures, els pinzells, algun cop els nostres ordinadors, els nostres mòbils, perquè no..., en aquests petits moments, gaudiu-ne i treieu el màxim profit. Tot això ens servirà per passar millor el que queda de curs i d'aquí tres mesos, i el temps passa volant, ja estarem a la recta final de curs. Hem de posar-nos les piles, treballar i esperar la recompensa de tot plegat.
Aquests dies els especialistes diuen que després de la tempesta arriba la calma i que aquesta és tan esperada que ens prova encara més. I en Eduard Ponset deia que no ens podem endeutar amb els altres planetes, que no podem tenir una crisi interplanetària i, tot i que sembla una sobèrbia tonteria, crec que en aquest punt de surrealisme té raó. No pot endeutar-se tot el planeta perquè no té sentit deure tot el planeta Terra diners, a qui? a un altre planeta? Total, que podem estar tranquils, que no deurem diners ni a Saturn, Mart o Venus. I això és genial.
Per cert, el temps no existeix i el passat continua sent el present. Per tant, no cal patir. Si voleu us ho explico un dia a classe. És com el concepte del planeta Terra de gran, però amb el temps. Si el temps és infinit i no tenim coneixement del començament i sabem el final, i si el temps és relatiu vol dir que el passat continua sent present i que el futur no existeix o és immediat. No sé si m'explico...
Bé, tot això només era per donar-vos ànims, molta feina i que el proper any sigui el millor de la vostra vida!
La profe!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada