divendres, 27 de gener de 2012

Turisme de Postal

El dia 19 de gener vam visitar amb els nostres alumnes de Bat artístic l'exposició de la Fundació de Catalunya Caixa, Turisme de Postal. S'hi podien veure les fotografies que va realitzar el fotògraf Raimon Miserachs. Aquí va un resum del que s'hi podia veure:

A mitjan segle XX, el turisme va transformar tant els costums i les formes de viure l’oci com l’economia i l’urbanisme de les poblacions de costa. Des de llavors, l”activitat turística ha determinat en bona mesura el model de creixement de les poblacions de costa i ha esdevingut un dels principals motors econòmics de les comarques del Camp de Tarragona.
La mostra Turisme de postal proposa una aproximació a aquest fenomen a partir d’un tipus documental ben particular: les postals promocionals editades a partir de les fotografies de Raimon Miserachs. Les postals són un retrat dels espais i els escenaris del turisme i, alhora, formen part dels mecanismes del negoci ja que es conceben com a element d’atracció. Les imatges procedeixen del fons de l’empresa Foto Raymond de Tarragona (1940-1991), que es troba dipositat a l’Arxiu Històric de Tarragona.

També vam fer un taller molt interessant amb la Bernardina i en Jordi. Es tractava de treballar el concepte pur de la fotografia a partir d'una cambra estenopeica i fer unes fotografies una mica especials. Us ho explico: la cambra estenopeica és el precedent de les nostres cambres fotogràfiques i funciona, de fet, de la mateixa manera. En una capsa de fusta completament fosca, el que seria el xassis de les nostres càmeres fotogràfiques, on es disposa directament el paper fotogràfic que un cop a dins i a través d'un petit forat fet a la capsa, de la mida d'una agulla de cosir, deixarà passar la llum i el paper fotogràfic tradueix la llum en imatge en el paper. Aquest paper fotogràfic s'ha de posar dins de la cambra fosca en una habitació fosca també, únicament il·luminada amb llum vermella per poder veure-hi. Un cop a dins, es pot destapar el forat d'agulla de cosir i llavors entrarà la llum.
Aquest procediment és el que s'utilitzava antigament per fer les fotografies i més antigament per dibuixar. Hi havia cambres d'aquestes de mida humana on el dibuixant entrava dins i dibuixava, fent com una mena de còpia, de la imatge que es veia reflexada en l'interior de la capsa. Aquest no posava paper fotogràfic sinó paper normal i allà hi dibuixava.
Imatges de tot això que explico. Ah! Heu de pensar que la imatge surt girada per la visió cònica que es produeix degut al forat..., imatges perquè s'entengui millor...

Aquesta és la cambra fosca que hi havia a Tarragona, més o menys com aquesta!


Així és com funciona: la imatge que es veu a dins, és la mateixa que hi ha a fora però invertida degut a la forma cònica dels raigs.



I això és els que us vaig explicar a alguns de vosaltres sobre com es feien les fotografies antigament. El temps d'exposició era llarg i perquè no es moguessin les persones retratades i no es veiessin mogudes, es van inventar aquesta mena d'agafacolls que t'immobilitzava per no sortir mogut a la foto.



I aquesta fotografia il·lustra com la feien servir antigament per dibuixar des de dins com si fos un artilugi per dibuixar correctament tot el que hi havia a fora. Era un bon mètode perquè era com una mena de còpia.
Aquí teniu la primera fotografia de la història, la va fer en Joseph Nicephore Nièpce i es va tardar vuit hores perquè al paper sortís alguna mena d'imatge. És del 1826 i és un paisatge de teulades de Grasz, França.


I ara algunes fotografies de la nostra visita i de les nostres fotografies amb la cambra fosca. Les fotografies han estat cedides molt amablement per la nostra alumna més carinyosa, Laura Vásquez de 1r de Bat C.
En aquest moment, tot just començaven el taller.

Aquí ens van baixar la capseta de fusta on anava la fotografia feta per l'altre grup a dalt amb la cambra fosca o estenopeica.
Estava tancada hermèticament perquè no li toqués la llum, sinó es velaria i quedaria tota la imatge negra.

La fotografia ha de passar per aquestes tres cubetes perquè surti alguna cosa. Primer el revelador, després el bany de "paro" o aturador del revelador i després el fixador per fixar la imatge. Aquí veieu llum però tot això s'ha de fer amb llum vermella dins del laboratori perquè no es veli res.

I ara veureu les fotografies que vam fer: les primeres més blanquinoses són els negatius de les fotografies. Has de fer un "positivat" per poder veure una mica millor el resultat. Per explicar-ho millor: amb les càmeres de fotos de rodet, ens venien una mena de fotogrames que els anomenen NEGATIUS i a partir d'aquests féiem POSITIUS, més popularment conegudes com a CÒPIES. Nosaltres vam fer el mateix, un negatiu que no tenia forma de paper de rodet petit, sinó que era un paper fotogràfic.
Veureu que tot allò que és blanc, en la foto positivada serà negre, i al revés. Tenint una gamma de grisos més extensa i menys, depenent de la qualitat de la fotografia.
El primer grup va fer aquest negatiu i el posterior positiu:

I ara veureu el positivat d'aquest negatiu. Ho vam fer encenent la llum blanca uns quants segons i posant un paper fotogràfic contra l'altra. Va quedar això!



L'altre grup en va fer aquesta:

El seu corresponent positivat


Semblen imatges de les pel·lícules de l'oest, no?
També vam fer CONTACTES: amb el mateix paper fotogràfic i dins del laboratori amb la llum vermella encesa, posàvem diversos objectes transparents, opacs, amb volum..., obríem la llum i després els revelàvem sortint coses tant interessants com aquestes...






Va ser una bona sortida, va funcionar tot molt bé i vam aprendre molt i molt!
Gràcies a tots!
Si algú en vol saber més, aquí teniu una mica d'Història de la Fotografia. Hi ha coses curioses com una càmera que van fabricar als EEUU que era enorme, mida més gran de la humana...Mireu-vos-ho!

http://www.foto3.es/web/historia/historia.htm

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada