La pel•lícula també planteja la problemàtica de la classe obrera. El treball com alienació de l’individu, en una de les tesis bàsiques de la ideologia comunista i de la lluita de classes. La massa inconnexa, subordinada, sense gens de consciència grupal, sobretot en el canvi de torn i descens mitjançant l’ascensor a l’ infern.
Poc després Chaplin recuperarà el concepte d’alienació i en clau còmica el re inventa des dramatitzant però amb la mateixa càrrega crítica que en Metròpolis. En el film, Temps moderns del 1936, la massa borregada acudeix al treball on un simple moviment com és el d’apretar unes rosques dóna sentit de ple a la caricaturització sistemàtica.
Un altre punt en comú entre l’obra d’en Lang i Chaplin és amb la figura del Gran Germà, personificació de la repressió institucionalitzada de la vigilància i del poder que tot ho sap i tot ho veu.
Trobem una relació actual en el programa de Telecinco, el Gran Hermano, on un grup de joves representatius de la societat, diuen, conviuen sota uns ulls que els miren durant tot el dia, nosaltres, els espectadors. Fins i tot, el logotip del concurs és un gran ull que tot ho veu.
 |
| Logotip del programa de Telecinco Gran Hermano |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada